Llenya: una guia completa per a la recol·lecció, la preparació i l'emmagatzematge

per Joost Nusselder | Darrera actualització:  Pot 28, 2022

Sempre els darrers consells i trucs per fumar?

Subscriviu-vos al butlletí ESSENCIAL per als aspirants a pitmasters

Només utilitzarem la vostra adreça de correu electrònic per al nostre butlletí de notícies i la respectarem intimitat

M'encanta crear contingut gratuït ple de consells per als meus lectors, vosaltres. No accepto patrocinis de pagament, la meva opinió és la meva, però si trobeu les meves recomanacions útils i acabeu comprant alguna cosa que us agradi a través d’un dels meus enllaços, podríeu guanyar una comissió sense cap cost addicional per a vosaltres. Més informació

La llenya és qualsevol material de fusta que es recull i s'utilitza com a combustible. En general, la llenya no està molt processada i es presenta en algun tipus de tronc o branca reconeixible, en comparació amb altres formes de combustible de fusta com els pellets o les estelles. La llenya és un recurs renovable. Tanmateix, la demanda d'aquest combustible pot superar la seva capacitat de regeneració a nivell local i regional. Les bones pràctiques forestals i les millores en els dispositius que utilitzen llenya poden millorar els subministraments de fusta locals.

És important saber quin tipus de fusta utilitzar per a diferents finalitats. La fusta dura és més densa i produeix més calor, la fusta tova és més fàcil de tallar i fa un millor combustible per cuinar.

En aquest article, explicaré què és la llenya, com s'utilitza i per què és una font d'energia renovable tan fantàstica.

Què és la llenya

Il·luminació: una guia completa per a la llenya

La llenya és un tipus de fusta que s'utilitza com a combustible per a la calefacció, la cuina i altres finalitats. És una font d'energia renovable que es produeix tallant i preparant troncs o branques dels arbres. La llenya és una forma clau de combustible per a moltes llars, especialment aquelles que viuen en zones on l'energia elèctrica no està disponible o és massa cara.

Les diferents formes de llenya

La llenya es presenta en diferents formes, incloent fusta dura i fusta tova. La fusta dura és més densa i produeix més calor que la fusta tova, la qual cosa la fa apta per escalfar llars. La fusta tova, en canvi, és més fàcil de tallar i produeix menys calor, la qual cosa la fa més apta per cuinar i altres usos.

Preparant llenya

La preparació de la llenya és un pas important per utilitzar-la com a font de combustible. La fusta s'ha de tallar en trossos de la mida i la forma requerides, i després condimentar-la o tractar-la amb calor per reduir el seu contingut d'humitat. Això és important perquè la fusta mullada produeix menys calor i pot ser difícil de controlar quan es crema.

El poder de calefacció de la llenya

La llenya és una potent font de calor que es pot utilitzar per escalfar una casa o cuinar aliments. La seva capacitat de produir calor es mesura en funció del seu contingut de calor, que és la quantitat de calor produïda quan es crema la fusta. Aquest és un factor important a tenir en compte a l'hora d'escollir el tipus de llenya a utilitzar.

La importància de triar la llenya adequada

Escollir la llenya adequada és important perquè pot afectar la qualitat de la calor produïda i la quantitat de fum generada. Alguns tipus de fusta, com el pi, produeixen més fum que d'altres, per la qual cosa són menys aptes per a ús en interiors. La fusta dura, en canvi, produeix menys fum i és més adequada per a la calefacció interior.

La llenya com a font alternativa de combustible

La llenya és una font d'energia renovable i sostenible que es pot produir localment i vendre a un cost més baix que l'energia elèctrica. També és una bona alternativa als combustibles fòssils, que no són renovables i produeixen emissions nocives quan es cremen.

Termes semblants al diccionari

De vegades es confon la llenya amb altres termes com la llenya, que fa referència a qualsevol fusta que s'utilitzi com a combustible, i el combustible de la llenya, que inclou altres formes de combustible de llenya, com ara pellets i estelles. Tanmateix, la llenya es refereix específicament a la fusta que es troba en forma de tronc o branca reconeixible.

Escalfeu-lo: el valor calorífic dels diferents tipus de llenya

Quan es tracta de triar la llenya adequada per a les vostres necessitats, és important entendre el concepte de valor calorífic. El valor calorífic es refereix a la quantitat d'energia calorífica que es pot produir cremant un tipus específic de llenya. Aquest valor es mesura en unitats tèrmiques britàniques (BTU) per lliura i pot variar segons l'espècie de fusta.

Tipus de llenya i el seu valor calorífic

Aquests són alguns dels tipus de llenya més comuns i el seu poder calorífic:

  • Pi: la fusta de pi té un poder calorífic d'uns 15.6 milions de BTU per cable. El pi blanc, el pi roig i el pi negre tenen valors calorífics similars.
  • Freixes: la fusta de freixe té un valor calorífic d'uns 20 milions de BTU per cable, el que la converteix en un dels tipus de llenya més eficients disponibles.
  • Àlber: la fusta d'àlber té un poder calorífic d'uns 14 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Roure: la fusta de roure té un valor calorífic d'uns 24 milions de BTU per cable, el que la converteix en un dels tipus de llenya de combustió més calents disponibles. El roure vermell del nord, el roure blanc i el roure negre tenen valors de calor similars.
  • Avet: la fusta d'avet té un poder calorífic d'uns 15.5 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Auró: la fusta d'auró té un valor calorífic d'uns 24 milions de BTU per cable, el que la converteix en un dels tipus de llenya de combustió més calents disponibles.
  • Cottonwood: la fusta de cottonwood té un poder calorífic d'uns 12 milions de BTU per cable, que és similar al de l'àlber.
  • Avet: la fusta d'avet té un poder calorífic d'uns 18 milions de BTU per cable, que és similar al de l'avet.
  • Pi Lodgepole: la fusta de pi Lodgepole té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Cicuta: la fusta de cicuta té un valor calorífic d'uns 14 milions de BTU per cable, que és similar al de l'àlber.
  • Hickory: la fusta d'hickory té un valor calorífic d'uns 26 milions de BTU per cable, el que la converteix en un dels tipus de llenya més calents disponibles.
  • Salze: la fusta de salze té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Cedre: la fusta de cedre té un poder calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Bedoll: la fusta de bedoll té un poder calorífic d'uns 20 milions de BTU per cable, que és similar al de la cendra.
  • Olm: la fusta d'om té un poder calorífic d'uns 20 milions de BTU per cable, que és similar al de la cendra.
  • Bigleaf Maple: la fusta d'auró Bigleaf té un valor calorífic d'uns 24 milions de BTU per cable, que és similar al del roure.
  • Faig: La fusta de faig té un poder calorífic d'uns 24 milions de BTU per corda, que és similar al del roure.
  • Xiprer: la fusta de xiprer té un valor calorífic d'uns 20 milions de BTU per cable, que és similar al de la cendra.
  • Sycamore: la fusta de Sycamore té un valor calorífic d'uns 20 milions de BTU per cable, que és similar al de la cendra.
  • Sequoia: la fusta de sequoia té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Avet de Sitka: la fusta d'avet de Sitka té un valor calorífic d'uns 15.5 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Sauze negre: la fusta de salze negre té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Cottonwood negre: el cottonwood negre té un valor calorífic d'uns 12 milions de BTU per cable, que és similar al del cottonwood.
  • Pi groc: la fusta de pi groc té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Freixe verd: la fusta de freixe verd té un valor calorífic d'uns 20 milions de BTU per cable, que és similar al de la cendra.
  • Pi Banksiana: la fusta de pi Banksiana té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Pi Taeda: la fusta de pi Taeda té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Pi Palustris: la fusta de pi Palustris té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Pi blanc: la fusta de pi blanc té un poder calorífic d'uns 15.6 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Pi de fulla curta: la fusta de pi de fulla curta té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Bedoll de paper: la fusta de bedoll de paper té un valor calorífic d'uns 20 milions de BTU per cable, que és similar al de la cendra.
  • Trembling Aspen: la fusta de tremolat té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Shagbark Hickory: la fusta d'hickory Shagbark té un valor calorífic d'uns 26 milions de BTU per cable, que és similar al de l'hickory.
  • Cedre vermell oriental: la fusta de cedre vermell oriental té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Avet Engelmann: la fusta d'avet Engelmann té un valor calorífic d'uns 15.5 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Pi Loblolly: la fusta de pi Loblolly té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Pi de fulla llarga: la fusta de pi de fulla llarga té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per corda, que és similar al del pi.
  • Quercus Rubra: La fusta de Quercus rubra té un poder calorífic d'uns 24 milions de BTU per corda, que és similar al del roure.
  • Quaking Aspen: la fusta de tremolat té un valor calorífic d'uns 15 milions de BTU per cable, que és similar al del pi.
  • Avet Engelmann: la fusta d'avet Engelmann té un poder calorífic de

Del bosc a la llar de foc: l'art de collir llenya

La recol·lecció de llenya implica el procés de tallar, processar i traslladar els arbres a un lloc per al seu transport. El mètode de recol·lecció varia molt segons les condicions del bosc i l'ús previst de la fusta. Aquestes són algunes de les tècniques d'ús habitual:

  • Collita selectiva: implica la selecció individual dels arbres que es volen talar. Aquesta tècnica s'utilitza habitualment en la gestió forestal per promoure el creixement i mantenir la salut del bosc.
  • Talla a raig: implica la tala de tots els arbres d'una zona determinada. Aquesta tècnica s'utilitza principalment per produir grans volums de fusta amb finalitats comercials.
  • Marcatge: consisteix en el marcatge dels arbres que es volen collir. Aquesta tècnica s'utilitza habitualment en la recol·lecció selectiva per garantir que només es talin els arbres escollits.

Recollida de Biomassa

A més de la llenya, també es poden collir arbres per a la biomassa. La biomassa és una font d'energia natural i renovable que es pot utilitzar per produir energia i calor. Aquests són alguns grups que produeixen biomassa:

  • Plantacions: Són àrees de terreny que s'escullen i gestionen específicament per a la producció de biomassa.
  • Fusta de pasta: és la fusta destinada a la producció de paper i altres productes.
  • Fuelwood: Aquesta és la fusta destinada al seu ús com a combustible.

El rendiment de biomassa depèn del volum de fusta produïda i de les condicions del bosc. El requisit previ per a la recol·lecció de biomassa implica la tala periòdica per afavorir el creixement i mantenir la salut del bosc.

Collita en diferents boscos

La tècnica utilitzada per collir llenya difereix radicalment segons el tipus de bosc. Aquí hi ha algunes diferències entre boscos temperats i tropicals:

  • Boscos temperats: aquests boscos tenen un llarg període d'espera entre el moment de la tala i el creixement resultant. La tècnica utilitzada per a la recol·lecció consisteix en la tala periòdica d'arbres per afavorir el creixement i mantenir la salut del bosc.
  • Boscos tropicals: Aquests boscos tenen un nou període de creixement que s'afegeix de manera totalment inseparable al creixement preexistent. La tècnica utilitzada per a la recol·lecció consisteix en la recol·lecció selectiva d'arbres individuals per mantenir la salut del bosc.

Preparant la llenya: el procés de preparació

La preparació de la llenya implica una sèrie de passos imprescindibles perquè la llenya sigui utilitzada com a font d'energia. El primer pas és tallar la fusta en trossos que tinguin la mida i la forma adequades. Aquest procés implica l'ús d'una serra o una destral per tallar la llenya en longituds que s'adaptin a la teva llar de foc o estufa de llenya. La mida de les peces dependrà de les vostres necessitats, però una mesura estàndard és d'unes 16 polzades de llargada.

Assecat i emmagatzematge de la fusta

Després de tallar i partir la fusta, cal assecar-la i emmagatzemar-la correctament. L'assecat de la fusta és important perquè redueix el contingut d'aigua de la fusta, augmentant el seu poder calorífic. La fusta s'ha d'emmagatzemar en una zona seca i ben ventilada, allunyada del terra i coberta amb un llençol per protegir-la de la pluja i la neu. El procés d'assecat pot durar des d'uns quants dies fins a uns mesos, depenent del tipus de fusta i del mètode utilitzat.

Escollint el mètode correcte

Hi ha diferents mètodes per preparar la llenya, i el mètode que trieu dependrà de les vostres necessitats i del tipus de llenya que utilitzeu. Alguns dels mètodes més comuns inclouen:

  • Mètode tradicional de pal rodó: consisteix a disposar la fusta en una estructura rodona i permetre que s'assequi de manera natural durant un període prolongat.
  • Mètode de fulla en angle: aquest mètode utilitza una fulla en angle per dividir la fusta en trossos més petits, fent que el procés sigui més ràpid i segur.
  • Mètode occidental: aquest mètode consisteix a tallar la fusta en trossos més curts i apilar-los junts per crear una estructura que permeti un millor flux d'aire i un assecat més ràpid.

La destinació final

Un cop preparada i assecada la fusta, està a punt per ser utilitzada com a font d'energia. La llenya és una bona manera d'escalfar la vostra llar i també es pot utilitzar per a una varietat d'altres finalitats. Normalment es ven pel cordó, que és una mesura estàndard de fusta de 4 peus d'alçada, 4 peus d'ample i 8 peus de llarg. El preu de la llenya varia segons el tipus de fusta i la regió on et trobis, però generalment es considera una font d'energia més assequible i sostenible en comparació amb altres opcions.

Emmagatzematge de llenya: consells i trucs

Un cop triat el mètode d'emmagatzematge correcte, és important trobar el lloc adequat per emmagatzemar la llenya. Aquí hi ha algunes coses a tenir en compte:

  • Mantingueu-lo fora: la llenya s'ha d'emmagatzemar sempre a l'exterior per protegir el vostre espai habitable d'animals i insectes no desitjats.
  • Eviteu la coberta d'arbres: si és possible, no emmagatzemeu la llenya sota els arbres, ja que això pot fer que sigui més susceptible a la pluja i altres elements.
  • Utilitzeu una coberta: tot i que és important mantenir la llenya exposada a l'aire, també voleu protegir-la de la pluja i altres humitats. Penseu en utilitzar una làmina de plàstic o una botiga de troncs de fusta per mantenir la llenya seca.
  • Mantingueu-lo a prop: no voleu haver de caminar massa lluny per aconseguir la vostra llenya, així que intenteu emmagatzemar-la en una zona propera a casa o espai habitable.

Com emmagatzemar llenya sense condimentar

Si heu passat molt de temps tallant i processant la vostra pròpia llenya, és possible que trobeu que encara no està assaonada i no està preparada per cremar. A continuació s'explica com emmagatzemar llenya sense condimentar:

  • Mantingueu-lo exposat: la llenya no assaonada ha d'estar exposada a l'aire perquè s'assequi correctament.
  • Apilar-lo correctament: assegureu-vos d'apilar la llenya sense assaonar amb cura per permetre un flux d'aire adequat.
  • Espereu que trigarà temps: depenent del tipus de fusta i de les condicions en què s'emmagatzema, la llenya no assaonada pot trigar des d'uns mesos a un any a assecar-se completament.

Llenya i llenya per fumar: quina diferència hi ha?

La mida de la fusta que utilitzeu també influeix en el resultat que obtindreu. Les peces petites de fusta cremen calents i ràpids, mentre que les peces més grans cremen més lentament i de manera més constant. Si voleu construir un ràpid foc per escalfar casa teva, els petits trossos de fusta són el camí a seguir. Però si fumeu carn de vedella durant un llarg període de temps, les peces més grans us donaran un flux de fum més consistent.

Preparació i emmagatzematge

Quan es tracta de preparar i emmagatzemar fusta per fumar, hi ha un parell de coses a tenir en compte. En primer lloc, assegureu-vos que la fusta estigui neta i lliure de productes químics o residus. En segon lloc, tapeu la fusta per mantenir-la seca i evitar que s'emmolli. Això és especialment útil si teniu molta pluja o neu. Saber emmagatzemar correctament la teva fusta t'assegurarà que sempre estigui a punt per utilitzar-la quan vulguis fumar algun menjar.

La millor elecció

Aleshores, què és millor per fumar aliments: llenya o llenya específicament per fumar? La resposta és certa: la fusta específica per fumar és sens dubte la millor opció. Aquest tipus de fusta consisteix en formes que es recullen i es preparen amb l'únic propòsit de produir fum per a aliments. És constant, consistent i produeix una cremada neta amb moltes menys cendres. Tot i que la llenya pot funcionar en un pessic, si voleu portar el vostre joc de fumar al següent nivell, val la pena conèixer els diferents tipus de llenya per fumar i escollir-ne la més adequada per a la feina.

Conclusió

Així doncs, això és el que és la llenya. Una font de combustible útil per a la calefacció i la cuina, i un recurs renovable. Només cal saber quin tipus utilitzar i com preparar-lo.

Espero que aquesta guia us hagi ajudat a aprendre més sobre la llenya i us hagi fet un consumidor més informat.

Joost Nusselder, el fundador de Lakeside Smokers, és un venedor de continguts, pare i li encanta provar nous aliments amb BBQ Smoking (i menjar japonès!) Al cor de la seva passió, i juntament amb el seu equip ha estat creant articles en profunditat al bloc des de 2016 per ajudar els lectors fidels amb receptes i consells de cuina.